Des de diferents blocs de lectura sempre es comenten els gran clàssics que suposadament s’ha d’haver llegit tothom i a sobre diuen que t’han d’haver agradat. Però, realment tothom se’ls ha llegit?
Quan som petits a l’escola ens obliguen a llegir aquestes gran obres que han suposat un avanç per la literatura o que son vertaderes joies literàries, però com que som petits no ho apreciem.
Després arribem al batxillerat i ens segueixen obligant a llegir aquests llibres i, si a sobre fas el batxillerat humanístic com una servidora, aquestes lectures es multipliquen.
Jo recordo haver de llegir Tirant lo Blanc, El Quijote o La Soledat, llibres que, per molt clàssics que siguin són súper ferragosos de llegir i més encara quan és per obligació. Aquests són molts dels llibres dels quals parlava a l’inici, aquells que es consideren grans obres però que l’argument no és allò que diguem entretingut.
Així doncs, m’he de sentir malament o inculta per no haver gaudit amb la lectura d’aquests llibres i sí amb d’altres novel·les sense cap valor literari però molt més entretingudes?
En aquest sentit m’agradaria reflexionar sobre la hipocresia que hi ha en el món de la literatura i com moltes vegades, per quedar bé o semblar que som experts i cultes en un tema, ens sumem al carro de les opinions que sabem que són les més ben acceptades i no donem la nostra vertadera opinió.
Vosaltres també heu llegit algun dels clàssics que no hagueu gaudit?
MOLT BON CAP DE SETMANA!
He plantejat la teva pregunta a la pàgina de facebook q acabo de crear…
http://www.facebook.com/elsubratllatesmeu
Crec que planteges un tema interessant. No tant si ens han d’agradar els clàssics o no (a mi alguns m’agraden, d’altres no tant), sinó sobretot la qüestió de les lectures obligatòries a l’ensenyament. N’hi ha d’haver? Qui les tria? Com es treballen? Per què?
És a dir, fem lectors, o, a vegades, es perden per sempre… Tot un debat…
M'agradaLiked by 2 people