La llegenda de Sant Jordi

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un drac. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar una persona per intentar calmar-lo.

Els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a parar a l’estómac del drac. Sembla que la jugada els va sortir bé fins que un dia, la sort va fer que fos escollida per ser devorada la filla del rei. El rei, afligit i adolorit, va ser just i sever, i va considerar que la seva filla era com qualsevol altre: si era el seu torn, l’havia d’assumir.

I així va ser com la donzella va sortir del castell per trobar-se amb la bèstia però mentre la noia es dirigia cap al sacrifici, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, hi va fer acte de presència. La donzella se’l va mirar i li va advertir:

—Fugiu! Fugiu ràpidament d’aquí, noble cavaller, si no, apareixerà la bèstia i només veure-us, us devorarà.

El jove cavaller se la va mirar i li va contestar:

—No patiu, noble donzella. Si sóc aquí és perquè he vingut expressament des de molt lluny per protegir-vos i per alliberar el vostre poble d’aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir el drac, davant l’horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller va clavar una bona estocada amb la seva llança a la terrible fera i, així, la va matar. De la sang que en va brollar, en va sorgir ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa havia vist mai. El jove cavaller en va tallar una i l’hi va oferir a la princesa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s