Ens han d’agradar els clàssics?

Des de diferents blocs de lectura sempre es comenten els gran clàssics que suposadament s’ha d’haver llegit tothom i a sobre diuen que t’han d’haver agradat. Però, realment tothom se’ls ha llegit?

Quan som petits a l’escola ens obliguen a llegir aquestes gran obres que han suposat un avanç per la literatura o que son vertaderes joies literàries, però com que som petits no ho apreciem.

Després arribem al batxillerat i ens segueixen obligant a llegir aquests llibres i, si a sobre fas el batxillerat humanístic com una servidora, aquestes lectures es multipliquen.

Jo recordo haver de llegir Tirant lo Blanc, El Quijote o La Soledat, llibres que, per molt clàssics que siguin són súper ferragosos de llegir i més encara quan és per obligació. Aquests són molts dels llibres dels quals parlava a l’inici, aquells que es consideren grans obres però que l’argument no és allò que diguem entretingut.

Així doncs, m’he de sentir malament o inculta per no haver gaudit amb la  lectura d’aquests llibres i sí amb d’altres novel·les sense cap valor literari però molt més entretingudes?

En aquest sentit m’agradaria reflexionar sobre la hipocresia que hi ha en el món de la literatura i com moltes vegades, per quedar bé o semblar que som experts i cultes en un tema, ens sumem al carro de les opinions que sabem que són les més ben acceptades i no donem la nostra vertadera opinió.

Vosaltres també heu llegit algun dels clàssics que no hagueu gaudit?

MOLT BON CAP DE SETMANA!