Moltes gràcies!

Fa uns mesos iniciava aquest nou repte de crear una comunitat virtual en la que tots aquells amants de la lectura i literatura s’hi sentissin partícips i trobessin un nou lloc de referència en el què informar-se sobre el sector.

Aquesta iniciativa es va coure en una aula de la Universitat en la qual un professor ens convidava a crear una comunitat virtual que constés d’un blog i perfils ens les diferents xarxes socials els quals hauríem de mantenir actius fins el dia 14 de maig per tal de superar satisfactòriament la assignatura.

El professor ja ens va advertir que, tot i que el tema de les xarxes socials és quelcom apassionant, és una tasca dura i de responsabilitat degut a què els perfils necessiten un moviment i generació de continguts constants.

És per aquests motius que el primer que ens van aconsellar va ser que escollíssim el tema de la nostra comunitat en funció dels nostres interessos, que penséssim més en el que ens apassiona a nosaltres que no pas en quin són els temes més populars o de postureig més populars a dia d’avui.

Va ser en aquell moment quan vaig pensar: i jo què domino suficientment com per poder-ne generar un flux de contingut continu? El primer que em va passar pel cap va ser, claríssimament, la natació, l’esport que he practicat tota la vida. Aquesta opció però, la vaig haver de descartar degut a la “monopolització” del futbol en els mitjans de comunicació i la poca informació que es publica sobre els esdeveniments que succeeixen el món del cloro, tot i que ara gràcies a figures com Mireia Belmonte sembla que s’està popularitzant.

La segona opció que em va venir al cap va ser la política. Des de sempre és un tema que m’ha interessat tan des del punt de vista de com n’és d’important per a la societat i el què el partits polítics presenten, com des del punt de vista de la comunicació política. Però, aquest tema també el vaig descartar, ja que trobo que ja hi ha masses persones molt més preparades que jo opinant sobre el tema.

I, com sempre s’ha dit a la tercera va la vençuda, i també en aquest cas. Després de portar un munt d’estona donant voltes a l’assumpte, vaig obrir la meva bossa per buscar-hi alguna cosa i em vaig trobar amb el llibre que llegia en aquell moment, i va ser en aquell instant que se’m va encendre la bombeta: llibres!

Sempre porto un llibre o la tauleta a sobre per tal d’aprofitar qualsevol estona que em queda morta per llegir, m’he llegit un munt de llibres, de temàtiques variades, vaig cursar el batxillerat humanístic, m’agrada estar informada sobre quines són les novetats del sector… vaja, que tenia forces coses a dir sobre el tema.

A partir d’aquest moment ja sabeu com va continuar la història fins al dia d’avui…

La veritat, he de dir que ha estat una iniciativa que m’ha entusiasmat des del primer moment, ja que sempre m’ha agradat escriure i aquesta ha estat l’excusa per posar-me davant l’ordinador a redactar. També ha facilitat les coses el fet que es tractés d’informar sobre un tema que m’agrada, conec i sé d’on treure’n informació.

Un cop explicat el perquè de tot plegat només queda donar-vos les gràcies a tots i totes els que heu fet possible el manteniment d’aquesta comunitat ja fos llegint els posts, posant like a les publicacions del Facebook, retuitejant al Twitter… i també a aquelles persones que m’heu felicitat personalment o m’heu comentat que anàveu llegint els posts que penjava i, que a més a més, us agradaven.

Finalment, dir que tot i què l’assignatura acabi aquest dijous intentaré seguir amb la periodicitat de publicacions per tal que això no mori.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES, DE VERITAT!